Saben vostés de la meua predilecció per utilitzar la meua llengua materna i vehicular, el valencià, per expressar-me en qualsevol de les comunicacions que la jerga política ens demana en debats públics del saló de plens, rodes de premsa o articles d’opinió, entre d’altres. És una elecció de la qual em sent orgullós, de la mateixa manera que també em sent orgullós de poder expressar-me en la meua segona llengua, que no és altra que el castellà.
I ho faig, precisament, recuperant aquestes paraules:
«L’obra guanyadora, ubicada a Vinaròs, reconeix la claredat, elegància i bellesa de la intervenció, que transforma un espai degradat en un entorn d’alta qualitat, recuperant la identitat, la llum i la memòria del territori.»
Una línia sobre el Cervol no és altra que la passarel·la. La nostra passarel·la. I dic nostra perquè els vinarossencs i les vinarossenques ja hem començat a sentir-la com a part de la nostra identitat, de la mateixa manera que reconeixem com a propis aquells espais singulars de la nostra ciutat que ens defineixen com a identitat mediterrània, oberta i plural.
Una passarel·la que el passat 3 de juliol va rebre el Premi Hàbitat dins dels prestigiosos Premis Arquitectura 2025, organitzats pel Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE). Quasi res.
Un reconeixement del qual, unànimement, la nostra població se sent orgullosa… excepte, sembla ser, l’actual equip de govern. PP, PVI i VOX.
Recorden quan el PP, junt amb el PVI, va votar a favor de demanar una comissió d’investigació per les obres de la passarel·la? O potser recorden quan el PP alertava d’una gran catàstrofe mediambiental per les obres a la zona del col·lector? La memòria és molt curta… però l’hemeroteca és una benedicció.
Un equip de govern, l’actual, que va decidir “segrestar” durant mesos la seua obertura, basant-se en informacions contradictòries, informes esbiaixats i retards inventats. Un equip de govern que ha optat per abandonar el seu manteniment, amb la intenció de mostrar una imatge de deteriorament i baixa qualitat. Fins i tot, un equip de govern capaç de posar en marxa la teoria del ventilador, per vincular aquesta obra i el nostre alcalde, Guillem Alsina, amb “suposats” interessos relacionats amb la trama Cerdán.
Un equip de govern, en definitiva, atrapat en la seua pròpia negació, fins al punt d’empènyer mediàticament l’alcaldessa de la ciutat a fer una declaració escrita a mà, amagada en un racó lateral de la Capella Santa Victòria, per felicitar-se pel premi amb la veu entretallada i treient pit com si gràcies a ells, la passarel·la haguera sigut una realitat. Per a pixar i no fer gota.
No ens enganyem. Ha passat —i passarà— el mateix que amb la remodelació del passeig marítim: denigrada des dels inicis, qüestionada pels seus costos i execució, i finalment, abraçada per l’amnèsia col·lectiva d’una memòria política molt curta.
Però no es preocupen, que nosaltres per a això estem: per recordar-vos a vosaltres, que ens llegiu, i als que ens governen, que les línies que han dibuixat aquesta ciutat no s’entenen sense les sigles del PSPV-Vinaròs.
Un partit des del qual continuem projectant i desitjant un model de ciutat obert, transversal i ple d’oportunitats.
Una alternativa, la nostra, a la vergonya aliena dels nostres actuals governants locals.
Marc Albella Esteller
Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Vinaròs
