‘Medusapp’, la ciència ciutadana creada a la Comunitat Valenciana que revoluciona el seguiment del mar a escala mundial

VALÈNCIA | El que va començar fa huit anys com un projecte d’investigació d’àmbit local s’ha convertit en tot un fenomen internacional. L’aplicació mobil Medusapp, impulsada conjuntament per la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat d’Alacant (UA), ha superat la xifra dels 700.000 descarregues, consolidant-se com l’eina de ciència ciutadana d’origen espanyol més utilitzada del món i entrant al top 10 global de la seua categoria.

Així ho va confirmar l’informàtic i investigador de la UPV Eduardo Blasco en una intervenció a la Cadena SER, on va recordar que aquesta eina és completament gratuïta, no inclou publicitat i funciona gràcies a la col·laboració altruista tant de la comunitat científica com dels mateixos usuaris.

Més que un mapa de platges: un laboratori en temps real

El funcionament de l’aplicació permet als banyistes consultar i reportar l’estat de la mar a través de fotografies i geolocalització:

  • Validació per IA i experts: Per a evitar falses alarmes que puguen perjudicar el turisme, un algorisme d’Intel·ligència Artificial (entrenat amb més de 10.000 imatges) analitza la fotografia enviada per a identificar l’espècie. Posteriorment, un comité científic valida la informació abans de publicar-la.
  • Guia i primers auxilis: Disponible en sis idiomes, l’aplicació inclou instruccions elaborades per professionals sanitaris sobre com actuar en cas de patir una picada.
  • Confirmació de platges lliures: Els usuaris no solament reporten la presència de meduses, sinó que també poden confirmar si una zona de bany està completament neta.

De cara a pròximes actualitzacions —desenvolupades amb el suport de la Cátedra Interuniversitària del Mar—, l’equip està treballant en sistemes predictius que creuaran dades meteorològiques, marees i vents per a anticipar l’arribada d’aquests organismes a les costes.

Canvis biològics al Mediterrani: la «ou frossit» pren el relleu

Més enllà de la seua utilitat pràctica per als banyistes, els més de 2,5 milions d’exemplars registrats a la base de dades han permés als biòlegs constatar un canvi significatiu en l’ecosistema marí a causa de l’escalfament de la mar, que fa que les meduses apareguen abans i es queden més temps.

Segons explica César Bordehore, ecòleg i investigador de la UA, les dades mostren un canvi de domini en les nostres costes:

La inofensiva medusa «ou fregit» (Cotylorhiza tuberculata) ha superat a la picadora «clavel» (Pelagia noctiluca) com l’espècie més reportada. Si en 2020 la C. tuberculata només representava el 12,1 % dels avisos, en 2025 ja va assolir el 27,8 %, el que significa que pràcticament una de cada tres meduses registrades pertany a aquesta espècie inofensiva.

Així mateix, la col·laboració ciutadana ha permés fites científiques destacades, com el primer registre documentat en vídeo en águes de Mallorca de la Rhizostoma luteum, una medusa gegant poc freqüent procedent de l’Oceà Atlàntic.

Deja un comentario