17/05/2026
La Comunitat Valenciana ha passat de 400 hectàrees d’alvocat en 2017 a 4.000 en l’actualitat, el 15,4 % de la superfície nacional, fet que ha convertit este cultiu en una realitat consolidada del camp valencià.
La investigació s’emmarca en el projecte AgroAlimVal, finançat per la Unió Europea, i perseguix obtindre noves varietats més productives i resistents.
L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), a través de la Unitat d’Hortofructicultura del Centre de Citricultura i Millora Vegetal, treballa en l’obtenció de noves varietats d’alvocat mitjançant un programa de millora genètica basat en encreuaments dirigits. La investigació té com a objectiu acompanyar el ràpid creixement d’este cultiu a la Comunitat i donar resposta als seus principals reptes productius.
L’alvocat ha passat de ser un cultiu emergent a una realitat consolidada al camp valencià. La superfície dedicada a este fruit s’ha multiplicat per deu en menys d’una dècada i ha passat de les 400 hectàrees registrades en 2017 a les 4.000 actuals. Esta xifra representa el 15,4 % de la superfície nacional i situa la Comunitat entre els principals territoris productors d’alvocat a Espanya.
El programa de millora genètica perseguix ampliar la variabilitat disponible, un element clau per a seleccionar varietats més productives, més resistents i millor adaptades a reptes com el canvi climàtic, la pressió de plagues i l’aparició de noves malalties. La investigació s’emmarca en el projecte AgroAlimVal, finançat per la Unió Europea a través del Programa FEDER 2021-2027. Esta iniciativa busca impulsar solucions innovadores i sostenibles per a rellançar els pilars del sector agroalimentari valencià: cítrics, fruiters, hortalisses, arròs i aliments d’origen animal.
El treball està liderat per la doctora Elena Zuriaga i incorpora també Ander Aguado, així com Julio Climent.
Les limitacions biològiques de l’alvocat
L’alvocat presenta importants limitacions biològiques que condicionen tant la seua producció com la seua millora genètica. Tot i produir nombroses flors, només una xicoteta proporció arriba a convertir-se en fruit a causa de la seua complexa biologia floral. Els llargs cicles de cultiu, similars als d’altres fruiters, dificulten l’obtenció de resultats ràpids i obliguen a planificar la investigació amb un horitzó temporal ampli.
Per a abordar estes limitacions, l’equip de l’IVIA manté contacte científic amb l’Instituto de Hortofruticultura Subtropical y Mediterránea La Mayora de Màlaga, un referent internacional en el coneixement de la biologia floral de l’alvocat.
Els investigadors estan generant noves poblacions segregants a partir de l’encreuament de progenitors genèticament diferents. Estos encreuaments dirigits entre genotips seleccionats d’alvocat busquen combinar les seues millors característiques i oferir material vegetal sobre el qual aplicar processos de selecció en les fases posteriors del programa.
Estes poblacions permeten estudiar la variació genètica i relacionar-la amb característiques observables del cultiu. Faciliten així la identificació de marcadors moleculars, senyals en l’ADN associades a trets d’interés agronòmic, i en alguns casos dels gens responsables d’estos. A més llarg termini, estos avanços podrien afavorir l’aplicació de noves ferramentes biotecnològiques, com l’edició genètica, el desenvolupament de la qual en alvocat continua condicionat per limitacions tècniques com la dificultat del cultiu in vitro.
El treball de l’IVIA s’integra en el Pla integral d’R+D sobre el cultiu de l’alvocat impulsat per la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca. Este pla abasta des de l’optimització del reg i la fertilització fins a la millora de varietats i la incorporació de tecnologia avançada per a la digitalització del cultiu. El seu objectiu és consolidar la Comunitat Valenciana com un dels principals referents en la producció nacional d’alvocat.
