DELTA DE L’EBRE | La combinació d’onades de calor seques i l’increment sostingut de la temperatura del mar està posant en xec la supervivència de la mol·lusquicultura al Delta de l’Ebre. L’última campanya ha tancat amb una dada demoledora: més de mig milió de quilos de musclo han mort directament a les batees abans de poder ser comercialitzats.

Si bé la mitjana de pèrdues se situa al voltant del 20%, l’impacte ha sigut desigual i especialment cruent per a alguns aqüicultors, que han vist com el mar engolia fins al 80% de les seues collites.

La barrera crítica dels 28 graus

El gran enemic del bivalve té una xifra concreta: 28 °C. Quan la temperatura de l’aigua supera aquest límit de manera continuada —com ha passat durant juny i juliol, sense treva ni tan sols en les intenses nits tropicals—, el musclo simplement no sobreviu.

Aquesta emergència climàtica ha obligat la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL) a aplicar mesures d’urgència que estan canviant el calendari tradicional:

• Campanyes ultracurtes: La collita, que fa 15 anys s’allargava fins a finals de setembre, enguany va començar a l’abril i va concloure precipitadament el 8 de juliol.
• Retallada dràstica de la producció: Per evitar pèrdues massives, s’ha reduït la quantitat de mol·lusc sembrat. De superar habitualment els 4 milions de quilos, enguany amb prou feines s’assoliran els 2,5 milions.

El drama de la llavor: d’Itàlia i Grècia a preu d’or

Més enllà de la collita perduda d’enguany, el problema estructural més greu és la mortalitat de la cria (el musclo petit per a la pròxima temporada). El que abans era una excepció —la mort de la llavor passava una de cada quatre campanyes— s’ha convertit en la norma: ara la cria mor en tres de cada quatre temporades.

Sense cria autòctona capacitat de resistir l’estiu, els productors no tenen més opció que importar-la de països com Itàlia o Grècia, disparant els costos operatius:

• Preus en escalada: La cria s’ha pagat enguany a 1,25 €/kg, quan fa només quatre anys costava 0,67 €/kg (arribant a cims puntuals d’1,80 € i fins a 3 €/kg per l’escassetat global).
• Impacte en la meitat de la collita futura: Per mantenir una producció modesta de 3 milions de quilos l’any vinent, el sector s’ha de gastar una fortuna en importar 1,5 milions de quilos de llavor exterior.

Hi ha alternatives reals a curt termini?

Davant l’asfíxia de les badies dels Alfacs i del Fangar, s’estan duent a terme les primeres proves per traslladar els cultius a mar obert. Tanmateix, des de FEPROMODEL, el seu portaveu Gerardo Bonet adverteix que es tracta d’assaigs molt preliminars. La necessitat de grans polígons marins i la complexitat logística fan que aquesta via estiga encara molt lluny de ser una solució viable a curt termini.

Mentre l’aigua no done treva, el sector s’enfronta a un futur incert on el musclo del Delta corre el risc de convertir-se en un bé cada vegada més escàs i car.