Afecta a més de 120 espècies vegetals, entre elles cítrics, fruiters d’os, caqui, alvocat i hortalisses
18 de maig de 2026.- La Unió Llauradora ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que intensifique de manera urgent les mesures de vigilància, prevenció i detecció precoç davant el risc que representa per a l’agricultura valenciana la recent detecció a Espanya de Bactrocera dorsalis, coneguda com a mosca oriental de la fruita.
L’organització agrària ha traslladat formalment la seua preocupació després de confirmar-se per primera vegada la presència d’aquesta plaga en territori estatal, concretament en un hort de El Astillero (Cantàbria). És cert que la localització inicial, pròxima a infraestructures logístiques d’entrada de mercaderies i allunyada de les principals zones productores mediterrànies, podria facilitar la seua contenció, però precisament aquesta circumstància ha de ser interpretada com una oportunitat per a actuar amb anticipació i contundència abans que la plaga puga establir-se o dispersar-se cap a àrees productores especialment vulnerables com la Comunitat Valenciana.
En aquest sentit, LA UNIÓ considera que es tracta d’un fet de «especial gravetat fitosanitària», ja que aquesta espècie està catalogada com una de les plagues prioritàries de la Unió Europea per la seua elevada capacitat invasiva i el seu enorme impacte potencial sobre cultius estratègics.
Segons els estudis de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), Bactrocera dorsalis pot afectar més de 120 espècies vegetals, entre elles cítrics, fruiters d’os, caqui, alvocat i hortalisses. A més, el Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea estima que les pèrdues econòmiques derivades del seu establiment a la UE podrien superar els 1.160 milions d’euros.
LA UNIÓ recorda que la Comunitat Valenciana concentra una part essencial de la producció citrícola espanyola i europea, a més d’altres cultius especialment sensibles a aquesta plaga, per la qual cosa reclama actuar «amb anticipació i contundència» abans que puga produir-se una expansió cap a les principals zones productores mediterrànies.
L’organització assenyala a més que l’experiència acumulada amb altres plagues emergents com a Xylella fastidiosa, Delottococcus aberiae o Scirtothrips aurantii demostra que les actuacions primerenques són determinants per a evitar conseqüències econòmiques i productives molt més greus.
En aquest sentit, LA UNIÓ demana a la Conselleria que reforce els programes de prospecció, seguiment i monitoratge, especialment en les zones productores de cítrics, fruiters d’os, caqui i alvocat. També reclama una major coordinació amb el Ministeri d’Agricultura i amb la resta de les comunitats autònomes productores per a establir una estratègia preventiva conjunta i eficaç.
Així mateix, sol·licita que s’informe adequadament el sector productor valencià sobre els riscos associats a aquesta plaga, els protocols de detecció precoç i les pautes d’actuació davant possibles sospites.
LA UNIÓ insisteix que la detecció de Bactrocera dorsalis a Espanya ha d’interpretar-se com «un avís inequívoc» que exigeix reforçar immediatament la vigilància fitosanitària per a protegir l’agricultura valenciana i evitar un problema d’enormes dimensions per al sector agroalimentari.
Cal assenyalar l’experiència del sud d’Itàlia, on l’increment progressiu de captures de Bactrocera dorsalis va obligar les autoritats fitosanitàries a reconéixer l’existència d’un focus establit i a delimitar zones específiques de contenció. Aquest precedent confirma les dificultats reals d’erradicació d’aquesta plaga una vegada supera la fase d’introducció puntual.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que «les autoritats comunitàries han de reforçar els actuals protocols d’importació i control en frontera perquè l’entrada continuada i permanent de noves plagues suposa sempre un augment del cost d’explotació per als llauradors i més despesa per a les Administracions públiques. La UE ha de prendre’s més de debò les mesures de prevenció». Peris també demana al Ministeri d’Agricultura que «incremente de manera urgent la dotació pressupostària destinada a sanitat vegetal, reforçant tant els mitjans propis de vigilància, diagnòstic i resposta com el finançament dirigit a les comunitats autònomes per a actuacions de prevenció, prospecció, contenció i eventual erradicació».
