A l’espera que arriben eixos canvis en la normativa, l’entitat sol·licita un suport econòmic extraordinari per als cerealistes de la Comunitat Valenciana
La Unió Llauradora demana a la Conselleria d’Agricultura l’obertura d’una línia d’ajudes extraordinàries destinada a compensar les quantioses pèrdues que sofreixen els productors de cereal de la Comunitat Valenciana, xifrades entorn del 35% de la collita d’aquesta campanya.
Segons l’organització, darrere d’aquest escenari hi ha la impossibilitat de segar durant molts dies a causa de les restriccions que va comportar l’activació del nivell 3 del Pla enfront del Risc d’Incendis Forestals, els perjudicis causats per la fauna silvestre i l’encariment dels costos de producció, sobretot del gasoil agrícola i els fertilitzants.
En el capítol meteorològic, LA UNIÓ rememora que ja va fer arribar a la Direcció General de Prevenció d’Incendis una proposta de modificació de la norma que regula l’ús de maquinària agrícola en zones d’influència forestal. Es tracta de conservar la màxima protecció davant dels incendis i, alhora, de fer possible la faena en aquelles franges del dia en què les condicions meteorològiques rebaixen notablement el risc, com ara la matinada o les primeres hores del matí.
La Generalitat ha fet saber a l’organització que coincideix que “l’agricultura professional és la primera interessada a evitar els incendis forestals” i que “estudiarà aquestes propostes de cara a la campanya de 2027 i analitzarà la possibilitat de flexibilitzar les restriccions en nivell 3 en funció de paràmetres objectius com la temperatura, la humitat relativa o el vent”.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, remarca que «els llauradors som els primers interessats a evitar els incendis forestals perquè vivim i treballem en el territori. Quan hi ha risc, no volem treballar; quan el risc desapareix, volem poder fer-lo». En la mateixa línia, reitera que «un camp cultivat i en producció és també una eina fonamental per a previndre els grans incendis forestals».
A parer de l’organització, el que ha passat aquesta campanya prova que hi ha marge per a caminar cap a una gestió dinàmica del risc, sustentada en informació meteorològica en temps real i en criteris tècnics que diferencien les diverses activitats agrícoles mecanitzades, de manera que s’eviten les prohibicions genèriques quan es pot treballar amb seguretat.
A l’espera que es materialitzen eixos canvis normatius, LA UNIÓ demana compensacions econòmiques per als cerealistes, perquè les limitacions han causat minves de producció i de qualitat, empitjorades per la fauna silvestre i per les altes temperatures que es van registrar durant la primavera.
Des de totes les comarques productores, els llauradors denuncien que un bon nombre de parcel·les s’han quedat sense collir dins del termini, amb pèrdues econòmiques molt quantioses i fins i tot amb risc per a la viabilitat de campanyes futures. “Tenim plantacions que costen uns 3.500 euros per hectàrea que es moriran i per això necessitem ajudes”, assegura un productor.
Carles Peris conclou: «La societat no ha de triar entre protegir els boscos o protegir els llauradors. Necessitem una normativa que faça compatibles totes dues coses i unes ajudes que eviten que les pèrdues recaiguen sempre sobre els productors».
El cereal es cultiva al nostre territori en comarques de l’interior desfavorides i amb un clar risc de despoblament; per això, les Administracions s’haurien d’implicar publicant normatives que facen viable l’activitat agrària i que no ocasionen més abandó de terres, ja que es tracta d’una collita important per a aquestes zones.
