- Les veus expertes reclamen inversions a mig i llarg termini per millorar la qualitat de les aigües
Aquesta setmana hem tornat a viure diversos episodis de tancament de platges a causa de nivells elevats de bacteris, generalment per abocaments fecals. És una situació que es repeteix cada estiu; de fet, la conselleria de Medi Ambient realitza controls periòdics a les platges de la Comunitat que detecten aquests nivells quan poden ser perjudicials per a la salut.
La campanya d’enguany compta amb un pressupost superior als 200.000 euros només per als anàlisis continus que es duen a terme, als quals cal sumar els mitjans propis de la Generalitat i dels ajuntaments dedicats a aquesta tasca. Es calculen prop de 5.000 anàlisis per temporada.
L’objectiu general d’aquest Programa és identificar, en temps real, possibles situacions de contaminació de les aigües de bany que puguen suposar un risc per a la salut dels usuaris o per a l’entorn, gestionant la seua eliminació i actuant de manera coordinada amb altres departaments de la Generalitat Valenciana, de l’Estat o dels ajuntaments corresponents. L’àmbit d’aplicació del Programa de Control per a 2025 comprén les 265 zones de bany censades a la Comunitat Valenciana (250 marítimes i 15 continentals), que es controlen a través de 293 punts de mostreig (278 marítims i 15 continentals).
Com estem veient aquests dies, en molts punts del nostre litoral es detecten aquests nivells que poden ser perjudicials, i per això es decideix tancar les platges al bany fins que la situació es normalitza. Maite Sebastiá, ambientòloga a la Universitat Politècnica de València, explica que aquestes contaminacions es produeixen sobretot en entorns amb habitatges disseminats que no estan connectats a la xarxa de clavegueram: els residus van a fosses sèptiques o directament a les sèquies, que acaben al mar. Per això són tan difícils de controlar i corregir.
Caldria implementar mesures a mig i llarg termini, com depuradores més eficients i millors connexions, per evitar aquests abocaments. Sebastiá afegeix que, en alguns casos, les depuradores no donen l’abast. Posa com a exemple la platja de Tavernes de la Valldigna: amb dues petites depuradores ja obsoletes, el municipi no pot assumir la quantitat d’abocaments quan la població es multiplica a l’estiu. El projecte d’una nova depuradora existeix, però s’està endarrerint en la seua execució, i la situació es repeteix cada any.
Aquesta experta de la UPV considera que els efectes de la DANA no haurien d’afectar massa aquest estiu, ja que els arrossegaments es van produir fa mesos i aquestes bacteris no sobreviuen al mar. Tot i això, apunta que la primavera humida i plujosa que hem viscut pot augmentar el risc: hi ha més aigua als aqüífers subterranis, i per tant, més arrossegaments. Allò que és positiu per a les reserves d’aigua pot tindre també aquest efecte advers.