La recent iniciativa presentada al Senat per revisar i elevar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha comptat amb un paper destacat de Esquerra Republicana, que ha situat la necessitat d’un salari digne com una prioritat política urgent davant l’augment del cost de la vida i la cronificació de la precarietat laboral. La proposta, compartida amb altres formacions i reivindicada pels sindicats de classe valencians, defensa l’adequació progressiva de l’SMI als estàndards europeus, vinculant-lo al 60% del salari mitjà, amb l’objectiu de garantir unes condicions de vida dignes per a la classe treballadora.
Des d’Esquerra Republicana s’ha insistit que l’SMI no pot ser una eina merament simbòlica, sinó un instrument efectiu per reduir les desigualtats socials i territorials. En aquest sentit, la formació ha remarcat la necessitat que aquesta mesura tingui un impacte real en aquells territoris on la precarietat laboral està més estesa i afecta sectors clau de l’economia.
Un dels casos paradigmàtics és el del País Valencià, on una part important del teixit laboral es caracteritza per salaris baixos, temporalitat i externalització de serveis públics. Aquest model ha generat una realitat en què moltes persones treballadores, tot i tenir ocupació, no arriben a cobrir les necessitats bàsiques, evidenciant la insuficiència dels mecanismes actuals de protecció laboral.
Aquesta situació es veu agreujada en sectors essencials com l’atenció a la dependència, la neteja o els serveis socials, on la combinació de contractació pública i gestió privada sovint deriva en una pressió a la baixa sobre els salaris i les condicions laborals. En aquest context, la iniciativa al Senat pren una dimensió especialment rellevant, ja que pot contribuir a corregir desequilibris estructurals si va acompanyada de polítiques valentes de control i regulació.
“L’augment del Salari Mínim Interprofessional ha de servir per dignificar les condicions de vida de la classe treballadora, però també per evidenciar les mancances del model actual. La realitat dels Serveis d’Ajuda a Domicili, amb exemples com Azahar Care Services al País Valencià demostra que sense una revisió profunda de l’externalització i una garantia efectiva de drets laborals, cap increment salarial serà suficient per acabar amb la precarietat estructural del sector.” ha declarat Amparo Faus, Secretària del Món del Treball d’Esquerra Republicana del País Valencià.