21 de maig de 2026.- Les principals organitzacions i entitats representatives del sector del raïm de taula i del nispro de la Comunitat Valenciana; La Unió Llauradora i Ramadera, ASAJA Alicante, Cooperativas Agro-alimentarias, la Federación de Exportadores (Fexphal), la DOP Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó i la DOP Níspero de Callosa d’en Sarrià, han sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que impulse davant el Govern central una reducció estructural i permanent dels índexs de rendiment net de l’IRPF aplicables a tots dos cultius dins del règim de mòduls.
La petició, traslladada mitjançant un escrit conjunt dirigit al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, planteja fixar l’índex de rendiment net de manera permanent en el 0,20 per al raïm de taula i el nispro, enfront dels actuals 0,32 i 0,37 respectivament. A més, les entitats signants reclamen un índex reduït del 0,16 per al raïm de taula Embossat del Vinalopó emparada per Denominació d’Origen Protegida (DOP), a causa dels seus majors costos de producció i exigències de maneig.
El sector considera que els actuals mòduls fiscals no reflecteixen la realitat econòmica d’uns cultius caracteritzats pel seu elevat component artesanal, la forta dependència de mà d’obra i l’increment constant dels costos de producció. Entre els factors que han deteriorat la rendibilitat destaquen l’augment dels costos laborals després de les pujades del salari mínim, l’encariment d’inputs com l’energia, fertilitzants, fitosanitaris i aigua, així com les exigents labors de cultiu i manipulació que requereixen totes dues produccions.
En el cas del raïm de taula, les organitzacions recorden que diversos estudis, entre ells un elaborat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx sobre el raïm de taula Embossat del Vinalopó, evidencien que l’actual índex fiscal no s’ajusta a la rendibilitat real del cultiu. El sector adverteix que mantindre el mòdul actual genera un greuge comparatiu i compromet la viabilitat de nombroses explotacions familiars.
Per part seua, el cultiu del nispro, concentrat principalment a la comarca de la Marina Baixa, manté més de 1.000 hectàrees i constitueix el mitjà de vida d’al voltant de 1.200 llauradors en municipis com Callosa d’en Sarrià, Altea, Bolulla, Polop i la Nucia. Les entitats destaquen que es tracta d’una activitat altament intensiva en mà d’obra, amb costos molt elevats derivats de tasques com l’aclarida manual, la recol·lecció i l’envasament, assumits directament pels productors. Mentre en els cítrics la base imposable es calcula sobre el 26% del valor de la fruita en arbre, en el nispro el llaurador assumeix íntegrament tant la recol·lecció manual com el condicionament-envasat, amb un cost mitjà que supera els 8.700 euros per hectàrea.
Les organitzacions signants alerten que la pèrdua continuada de rendibilitat pot provocar l’abandó progressiu d’aquests cultius, amb greus conseqüències econòmiques, socials i territorials per a les zones productores. Per això, defensen la necessitat d’establir un marc fiscal estable i adaptat a la realitat productiva, que aporte previsibilitat i contribuïsca a garantir el futur del sector.
