El director general d’Administració Local destaca que l’increment de la població en els xicotets municipis es deu al lideratge dels ajuntaments i a les ajudes d’administracions com la Generalitat

  • La comarca del Comtat, amb diversos municipis beneficiaris de les polítiques de la Generalitat contra el despoblament, ha incrementat la seua població en 500 habitants des de 2020 
  • José Antonio Redorat ha visitat Planes, a on s’ha celebrat una jornada informativa sobre el Programa d’identitat intergeneracional 

El director general d’Administració Local, José Antonio Redorat, ha ressaltat que en la comarca del Comtat els municipis de menys població s’han convertit en els tractors del creixement demogràfic amb 500 nous habitants en els últims anys. D’esta manera, s’ha passat dels 28.047 habitants en 2020 als 28.553 habitants en 2025 en els pobles més xicotets”.

José Antonio Redorat ha explicat que “l’increment d’habitants en els municipis més xicotets és fruit del lideratge dels mateixos ajuntaments i també de les polítiques d’ajudes d’administracions com la Generalitat”.

En este sentit, la Generalitat ha incorporat cinc municipis més del Comtat com a beneficiaris de les polítiques contra el despoblament respecte als que hi havia l’any 2022. En 2023 es van fer diverses modificacions puntuals a la llei 5/2023 de mesures contra el despoblament i per l’equitat territorial, amb la finalitat d’ajustar-la a la realitat i flexibilitzar els requisits per a adquirir la condició de municipis en risc de despoblament.

Així, Benilloba i Benimarfull són beneficiaris del Fons en 2025, mentres que Agres, Alfafara i Gaianes són beneficiaris de les polítiques transversals de la lluita contra el despoblament, com accedir a fons i beneficis fiscals per primera vegada, perquè estan inclosos en l’article 15.3 de la llei 5/2023 després dels canvis efectuats pel Consell.

En la comarca del Comtat, la inversió total de la Generalitat del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament en 2025 suma aproximadament 395.000 euros, distribuïts de la manera següent:

Agres (22.450 euros), Alcoleja (18.200 euros), Alfafara (19.100 euros), Almudaina (16.500 euros), Balones (16.800 euros), Benasau (17.200 euros), Beniarrés (31.400 euros), Benifallim (16.400 euros), Benillup (15.900 euros), Benimarfull (20.200 euros), Benimassot (16.100 euros), Fageca (16.200 euros), Famorca (15.700 euros), Gorga (18.800 euros), l’Alqueria d’Asnar (22.600 euros), l’Orxa (24.100 euros), Millena (18.400 euros), Planes (25.300 euros), Quatretondeta (16.900 euros) i Tollos (15.800 euros).

En este sentit, José Antonio Redorat ha explicat que “des de l’actual Consell hem establit la quantitat mínima en el fons de 15.000 euros per municipi, quantitat que triplica la del govern de l’anterior legislatura que era de 5.000 euros. La resta de la quantitat percebuda correspon a una assignació variable en funció del nombre d’habitants, aplicant coeficients correctors segons els trams poblacionals”.

El director general d’Administració Local ha assistit en el municipi de Planes a una jornada del Programa d’identitat intergeneracional en municipis en risc de despoblament de la Comunitat Valenciana, una iniciativa orientada a reforçar el vincle entre les persones, el seu territori i la memòria dels pobles de l’interior.

En el cas de Planes, en els últims cinc anys el poble ha experimentat un increment de 15 habitants, després d’històriques pèrdues iniciades en 2010. En el període de 2023-2025 Planes ha rebut 127.000 euros del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament, davant dels 91.000 euros del període 2020-2022.

Programa d’identitat intergeneracional

El Programa d’identitat intergeneracional per a municipis en risc de despoblament té com a objectiu fomentar la identitat dels municipis de l’interior, el valor i l’orgull de viure en estos pobles i enfortir la vida comunitària a través de la cultura i la participació. Va dirigit a famílies i a menors d’edat i reivindica la necessitat d’arrelament i l’oportunitat de tornar a estos pobles, per a reforçar així el seu atractiu com a espais de vida, comunitat i futur.

Les activitats es desenrotllen en col·laboració amb Ana Arnal Llop, creadora del projecte Habilinatura, una iniciativa cultural i educativa que impulsa experiències participatives en pobles de l’interior a través de la narració oral de contes per a xiquets, el joc i l’exploració de l’entorn.

Deja un comentario