El 10 d’octubre es va celebrar el dia mundial de la salut mental, és per a crear consciència sobre els problemes que comporta aquesta malaltia a tot el món i in temptar mobilitzar esforços en suport de la salut mental.
Aqui a la nostra ciutat tenim el gran avantatge de comptar amb un Centre Comarcal, el CRIS, que des de fa poc ha canviat el seu nom pel de GRESOL. Aquest Centre dins dels Serveis Socials específics és un recurs on acudeixen persones afectades per una malaltia mental, és un dels recursos dels quals estem més orgullosos, des de la seva posada en marxa fins al dia d’avui els projectes que ha dut a terme en pro de la sanació de la malaltia han estat fabulosos.
Les relacions que té amb Sanitat ,amb el nostre Hospital Comarcal, són excel·lents, fluides i molt satisfactòries. Amb la intenció de coordinar els dos recursos que tenim més importants a la comarca en referència a persones que pateixen una malaltia mental, es va crear un protocol de coordinació el 24 de març de l’any 2014, donant sortida a molts estacamientos i llistes d’espera que llavors existian, ja podian passar a ser participants per a realitzar tallers externs, biblioteca, EPA, esport etc..començar a iniciar el seu procés de rehabilitació, evitant l’aïllament i un decaïment psicosocial, tot això amb la participació i ajuda del CRIS i la Unitat de Salut Mental de l’Hospital.
El CRIS compta amb uns professionals dirigits per la seva directora la Sra. Mª.Dolore Sanz, tots ells del mejorcito que es pot tenir i als quals no volgués oblidar-me de felicitar-los per aquesta labor que més que un treball és una cura entranyable cap a aquestes persones que allí acudeixen.
Coneixedors des dels Serveis Socials de la necessitat de més atencions i de la llarga llista d’espera per a poder atendre’ls, hem decidit sol·licitar un SASEM per a poder donar més sortida a aquestes persones que el precisa, és una unitat de suport a la intervenció de persones amb problemes de salut mental , és a dir una ajuda més de cooperació amb el CRIS. Som conscients encara d’aquesta manca que després d’alguns anys tornem a tenir, lluitarem per a aconseguir-ho, per a donar cabuda a totes aquestes persones que ho precisen.
Marcerla Barbé