- Ruiz defensa que l’atenció a les persones majors ha de garantir-se des dels serveis públics i no dependre de la capacitat inversora de grans empreses
La diputada per Castelló, Verònica Ruiz, ha advertit que les dades publicades sobre l’increment de places residencials per a persones majors a les comarques del nord evidencien un canvi en les polítiques socials valencianes. De fet, les comarques de Castelló lideren la creació de places privades per a persones majors al País Valencià, mentre la Generalitat ha anat reduint el seu paper com a impulsora d’una xarxa pública de cures suficient i de proximitat.
Per això, la coalició vol posar el focus no només en el nombre de places que es creen, sinó també en qui les crea i quin paper han de jugar els serveis públics en l’atenció a les persones majors. Ruiz ha advertit que «ens preocupa que la resposta a l’envelliment de la població depenga cada vegada més de grans empreses privades i cada vegada menys d’una xarxa pública de cures capaç de garantir la igualtat d’accés, l’equilibri territorial i una atenció de qualitat per a tota la ciutadania».
La diputada recorda que durant el Govern del Botànic es va impulsar el Pla Convivint, el major programa d’infraestructures socials posat en marxa mai per la Generalitat, amb l’objectiu de corregir dècades de dèficit en residències, centres de dia i recursos assistencials.
Només a les comarques de Castelló, el Pla Convivint preveia una inversió pròxima als 77 milions d’euros i la creació d’unes 1.600 places públiques destinades a persones majors, persones amb diversitat funcional, salut mental i altres col·lectius vulnerables. L’objectiu era garantir una xarxa pública suficient, de proximitat i distribuïda territorialment, especialment als municipis de l’interior.
En el mateix sentit, explica la diputada Nathalie Torres, portaveu de Serveis Socials de Compromís a Les Corts, que “el Pla Convivint naixia d’una idea molt senzilla: les cures són un dret i no poden dependre ni del lloc on vius ni de la teua capacitat econòmica. Per això apostàvem per ampliar la xarxa pública i acostar els serveis a tots els municipis”,
En canvi, lamenta “des de l’arribada del PP al Consell, el desplegament de noves infraestructures socials ha perdut impuls i bona part de les actuacions que han avançat corresponen a projectes planificats durant l’etapa del Botànic.”. A més, alguns equipaments ja construïts continuen pendents de la seua posada en funcionament. Aquesta situació contrasta amb l’augment sostingut de places impulsades per operadors privats.
Per a Compromís, aquesta evolució evidencia dues maneres molt diferents d’entendre les polítiques de cures. D’una banda, un model públic que planifica, garanteix l’accés universal als serveis i entén les cures com un dret. De l’altra, un model que deixa en mans del mercat una part cada vegada més important de la resposta a l’envelliment de la població.
La formació valencianista també ha recordat que les organitzacions sindicals fa anys que alerten sobre les dificultats laborals que pateix una part important del sector residencial: salaris baixos, manca de personal, sobrecàrrega de treball i problemes per garantir ràtios adequades d’atenció. A més, en els últims anys també s’han produït situacions d’impagaments i tensions derivades dels retards en els abonaments a empreses gestores de serveis assistencials. “No podem parlar de qualitat en les cures sense parlar de qualitat en l’ocupació. Les treballadores sostenen cada dia aquest sistema i mereixen estabilitat, reconeixement i condicions dignes”, ha remarcat Ruiz.
“Castelló necessita més places residencials, però sobretot necessita més places públiques. Necessitem un sistema que pose les persones al centre, que garantisca la igualtat d’oportunitats i que entenga les cures com un dret col·lectiu. Perquè cuidar no és un negoci, és una responsabilitat pública que ha d’estar garantida per a tota la ciutadania”, ha conclòs la diputada.
