Gracia Jiménez (Gràcia Jiménez, exinspectora d’educació i escriptora)
Si vostè es troba entre els pares i mares que, a proposta de l’actual Conselleria d’Educació, han d’escollir entre valencià i castellà com a llengua base d’aprenentatge dels seus fills, i si finalment no es retira la proposta, com estan demanant moltes famílies i professorat, tal vegada li interessa tenir més informació. Tingui en compte, a més, que la seva opció dependrà de les altres si la seva no és majoritària i que, per tant, podrà ser ignorada. Volent defensar la suposada “llibertat educativa”, el conseller Rovira ha posat els col·legis en un pantà relliscós i fangós d’on veurem com se’n pot sortir. On hi havia un consens de la comunitat educativa, famílies i professorat, ara hi ha un estèril debat més ideològic que pedagògic i un possible trencaclosques organitzatiu que fins i tot pot arribar a forçar algun canvi de centre. Però, dit això, des d’aquí els encoratjo a no defallir i fer la millor elecció possible. Després d’una vida dedicada a l’ensenyament, els puc assegurar que la millor via és dir sí al valencià, per augmentar el cabal de coneixements i aprenentatges, per no tancar portes.
Malauradament, l’ensenyament del valencià ha estat altament polititzat des dels seus inicis, amb el rebuig d’una part dels pares –però amb el suport de bona part de les patronals dels centres concertats– sense considerar el que realment importa: els beneficis que el seu fill o filla, com a educands valencians i, per tant, com a ciutadans d’un territori amb dues llengües oficials, podran gaudir ara i en el futur. I no només els parlo de la facilitat per obtenir un lloc de treball, indiscutible amb una sòlida formació lingüística, sinó també de gaudir d’una cultura que ha donat, entre altres coses, obres tan sublims com el Tirant lo Blanc o la poesia d’Ausiàs March o de Vicent Andrés Estellés.
El 23 de novembre de l’any 1983 s’aprovava la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Ha passat molt de temps i, en aquests 41 anys, sembla que no hem estat capaços, com hauria de fer una societat saludable, d’arribar a un acord estable i durador sobre la millor manera de fer complir ja no la LUEV sinó també el que la Constitució i l’Estatut d’Autonomia ordenen: protegir, enriquir i enfortir totes les llengües espanyoles. Per tant, el valencià, llengua perseguida secularment, necessita una protecció especial. L’objectiu final de la LUEV era –i és– que tots els valencians que passen pel sistema educatiu aconsegueixin competència en les dues llengües. Però el camí que hem fet, per raons que poc tenen a veure amb l’educació de qualitat i la desitjable integració de llengües, ha estat i segueix sent complicat.
No ha ajudat mai a la saludable convivència lingüística la sempiterna postura de la dreta valenciana, que s’ha entestat a criminalitzar la defensa del valencià –“llengua d’imposició”, han arribat a dir!– intentant convertir la víctima en botxí. N’hi ha prou de conèixer la falta de respecte de l’actual conseller, que ha desestimat més de 4.000 al·legacions a la consulta que pretén fer, i en un sol dia! Tant de bo haguessin tingut tanta agilitat i diligència per gestionar els desastres de l’inici de curs o, si em permeten la ironia, els desastres de la DANA. Però la llengua no té color: és un bé patrimonial de tots els valencians que tots hem de protegir, independentment de la nostra ideologia i de la llengua que parlem a casa. Crear problemes al voltant de les llengües parlades en un territori és crear problemes amb resultat de divisió i desmoralització social. L’única manera de protegir una llengua és transmetre-la, i com a societat, és el sistema educatiu qui ho ha de fer amb les millors garanties d’èxit.
Deixant de banda la poca o nul·la competència assolida en les dues llengües a les zones castellanoparlants –on el sistema d’exempcions no ha resultat positiu, no ha fet bé–, els poc ambiciosos programes d’Incorporació Progressiva amb prou feines han assegurat una competència raonable a les àrees de predomini lingüístic valencià. Però es van desplegar amb èxit els programes d’Ensenyament en Valencià i d’Immersió. Tant en un com en l’altre, ha funcionat molt bé una metodologia activa i la senzilla fórmula d’usar la llengua minoritzada com a base –que, per cert, mai ha dificultat l’aprenentatge i la competència en castellà, ans al contrari–. Testimonis d’alumnat i famílies en tenim en quantitat suficient. El canvi proposat pel govern del Botànic a un embolicat sistema de percentatges entre castellà-valencià-anglès no va millorar les coses.
D’altra banda, tal com han demostrat molts estudis de neuropsicologia, educar en una llengua minoritzada, el valencià, amb presència progressiva de la llengua socialment més forta, el castellà, és absolutament beneficiós. El domini precoç de dues llengües aporta moltíssims avantatges cognitius en la memòria, en la resolució de problemes, en la creativitat i el reconeixement de patrons. El canvi d’idioma aporta una flexibilitat cognitiva que fa més senzill abordar problemes des de diferents angles i proposar solucions innovadores. I l’obertura a les dues cultures presents en la societat i, per tant, també a la formació en convivència democràtica. Pràcticament, sense gairebé excepcions, les escoles i instituts d’èxit són els que han garantit una formació lingüística sòlida en les dues llengües, sense menyscabar el castellà, llengua tan forta comparativament que mai no ha estat en perill.
Per totes aquestes raons, crec que la millor elecció és el valencià. És la millor opció, tant si és la llengua familiar com si no, per al futur dels nostres fills i, cosa important, per al futur de la nostra societat.
(Article publicat al Diario INFORMACIÓN d´Alacant el 12/01/2025)
Recordatori de les sessions informatives:
Si voleu saber com afectarà l’educació dels vostres fills la nova llei educativa, no us podeu perdre les xerrades d’aquesta setmana a Benicarló i Vinaròs. Us animem a assistir i compartir els vostres dubtes i inquietuds. Si no podeu acudir-hi, us convidem a veure aquesta breu presentació i a llegir la carta adreçada als pares i mares per Gràcia Jiménez, exinspectora d’educació, que analitza amb detall les possibles conseqüències d’aquesta consulta.
Comptarem amb la presència del professor, doctor i catedràtic Carles Lluch, que aportarà la seva experiència i coneixement.
Alcalà de Xivert: IES Serra d’Irta, 14 de gener 19.00 h
Benicarló: Sala d’actes de la Biblioteca Manel Garcia Grau, 15 de gener a les 18.00 h.
Vinaròs: Casa de la Cultura (nou emplaçament), 16 de gener a les 18.00 h. Gràcies pel vostre temps i compromís amb l’educació dels nostres fills.
Una afectuosa salutació,
Famílies pel Valencià Baix Maestrat