- La Direcció General de la Indústria i Cadena Agroalimentària establix les pautes tècniques per a autoritzar l’ús de la llana, atenent el seu potencial com a substrat orgànic
- Com que es tracta d’un material biodegradable, l’ús de la llana en compostatge juntament amb fems i altres matèries orgàniques evitaria el problema que suposa el seu emmagatzematge indefinit en explotacions ramaderes
La Direcció General de la Indústria i Cadena Agroalimentària autoritzarà l’ús de llana d’oví-caprí en sòls agraris de la Comunitat Valenciana, atenent el seu potencial com a producte orgànic i garantint en tot moment la protecció de la salut pública, la sanitat animal i el medi ambient.
La resolució, publicada este dimarts en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) establix les pautes tècniques per a valorar l’ús de la llana ja que considera que la llana d’ovella, quan procedix d’animals sans i es gestiona en condicions controlades, pot emprar-se per al seu ús agrari, igual que s’utilitzen fems, productes de compostatge i altres matèries similars.
En els últims temps, la llana ha passat de ser una matèria bàsica per a la indústria tèxtil, a convertir-se en un producte secundari sense valor comercial ni eixida en el mercat, que s’acumula sense una finalitat clara en les instal·lacions dels mateixos ramaders, i amb això es convertix en un autèntic problema per a l’explotació ramadera.
De fet, es calcula que a Espanya es produïxen unes 20.670 tones de llana a l’any, de les quals la Comunitat Valenciana n’aporta prop de 200 tones. Esta situació afecta especialment la ramaderia extensiva i races autòctones com l’ovella guirra.
A causa de la seua capacitat de ventilació, encoixinat i retenció de la humitat, la llana és un material biodegradable que es mineralitza lentament aportant nutrients al sòl. Quan s’utilitza en compostatge juntament amb fems i altres matèries orgàniques, s’obté un producte amb característiques millorades. Amb esta mesura s’oferix per tant una alternativa a l’emmagatzematge indefinit de la llana i es valora amb la seua aplicació als sòls agrícoles.
Partint així que l’escassa demanda de la llana en la indústria tèxtil i la falta de regulació tècnica per a altres usos pot ocasionar conseqüències tant econòmiques com d’higiene, per eixa acumulació descontrolada en les explotacions ramaderes, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca aposta amb esta resolució pel seu ús com a fertilitzant en sòls agraris, sempre que procedisca d’animals sans i d’explotacions inscrites en el Registre general d’explotacions ramaderes.
La utilització agronòmica de la llana haurà de complir una sèrie de requisits relatius a l’origen del material, el seu maneig i traçabilitat, així com a les condicions d’emmagatzematge, transport i aplicació al sòl, amb la finalitat de minimitzar qualsevol risc sanitari residual i garantir un ús segur i respectuós amb el medi ambient.
