La flota d’arrossegament de les Cases d’Alcanar viu un dels moments més tensos dels últims anys. Les embarcacions romanen amarrades al port, en silenci, no per voluntat pròpia, sinó perquè la Unió Europea i l’Estat espanyol han esgotat tots els dies de mar disponibles per al sector. Una situació que els pescadors qualifiquen d’“injusta” i “inadmissible”, ja que els deixa sense possibilitat de treballar i posa en risc la seva continuïtat.
Els professionals del mar denuncien que les restriccions s’estan decidint “des de despatxos llunyans”, totalment desconnectats de la realitat que es viu a peu de port. Recorden que el sector ha estat, generació rere generació, un pilar econòmic i social per al poble, i lamenten que ara es vegin obligats a observar la mar des del moll, amb les barques aturades i les xarxes plegades.
Segons els pescadors, les mesures imposades no representen cap avanç en termes de sostenibilitat i, al contrari, “ofeguen” un ofici que ja arrossega dificultats. Alerten que la combinació de restriccions creixents i la manca d’alternatives pot acabar condemnant la pesca artesanal a la desaparició.
El malestar és palpable entre les confraries, que reclamen respecte, diàleg i solucions reals per part de Madrid i Brussel·les. Insisteixen que cal una gestió que tingui en compte el coneixement del territori i l’experiència de qui viu i treballa cada dia al mar.
Mentrestant, el futur del sector continua penjant d’un fil, i les Cases esperen que la situació serveixi, almenys, per fer sentir una reivindicació que fa temps que creix: que es deixi d’imposar decisions unilaterals i es comenci a escoltar de veritat la veu dels pescadors.