L’expresident del Govern d’Aragó, Javier Lambán, ha mort aquest divendres als 67 anys a Ejea de los Caballeros (Saragossa), després d’una llarga lluita contra el càncer i l’esclerosi múltiple. Nascut i arrelat a Ejea, on també va ser alcalde, Lambán va ser una figura clau de la política aragonesa i espanyola durant més de quatre dècades.
Entre 2015 i 2023 va presidir l’Executiu aragonès, després d’haver estat president de la Diputació de Saragossa (1999-2011). Reconegut per la seva oratòria clara i directa, va destacar com una de les veus més crítiques dins del PSOE amb els pactes del president Pedro Sánchez amb l’independentisme català. Aquest gener de 2025 va posar fi a la seva trajectòria política en renunciar al seu escó al Senat.
El seu traspàs ha provocat nombroses mostres de condol. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha subratllat la seva “trajectòria i compromís imborrables”, mentre que la ministra Pilar Alegría ha remarcat “el seu amor per la terra i pels aragonesos”. També han expressat el seu pesar figures com Emiliano García-Page, Alberto Núñez Feijóo i el president aragonès Jorge Azcón, qui ha decretat tres dies de dol oficial. Els reis Felip VI i Letícia han transmès personalment les seues condolences.
A més de la política, Lambán cultivava passions personals: era un apassionat del futbol i un gran lector d’història. El 2024 va publicar les seues memòries, Una emoción política, on relatava tant la seua trajectòria com la lluita contra la malaltia. Fins i tot en plena quimioteràpia, mai no va abandonar l’activitat pública.
Fora de l’esfera institucional, Lambán mantenia una estreta relació amb la Comunitat Valenciana. Era un habitual estiuejant de Vinaròs i un gran coneixedor del Maestrat i dels Ports, territoris que apreciava profundament per la seua naturalesa i patrimoni cultural. Aquesta vinculació mediterrània, sumada al seu compromís social i polític, el convertiren en una figura respectada i recordada més enllà d’Aragó.