La UE no pren mesures malgrat una nova pujada del 11% en les alertes europees sobre fruites i hortalisses importades amb matèries actives no autoritzades aquí

  • Durant el primer trimestre es van registrar 28 interceptacions de cítrics, de les quals el 64% provenien d’Egipte, el nostre principal competidor per aquestes dates.

Les dades del sistema europeu d’alertes en aliments revelen que el primer trimestre de l’any acaba amb una nova pujada del 11% en les interceptacions de fruites i hortalisses de països tercers amb matèries actives no autoritzades o amb un LMR superior al permès a la UE, segons denuncia la Unió Llauradora.

De les 226 interceptacions de l’any passat, s’ha passat a les 251 d’aquest any, fet que reflecteix que, lluny de disminuir, la situació continua pujant davant la passivitat de les autoritats comunitàries, que no fan res per evitar-ho malgrat les dades oficials i les denúncies continuades de LA UNIÓ. Si s’analitza el mes de març, la situació és encara pitjor. De 83 interceptacions al març de 2024, s’ha arribat a 94 el 2025, un increment del 13%.

Pel que fa als cítrics, al llarg del primer trimestre s’han registrat 28 interceptacions de cítrics, 11 de les quals es van produir al març. El 64% dels rebuigs del trimestre provenien d’Egipte, país que reforça les seves exportacions de taronges al mercat europeu en aquestes dates i competeix amb les nostres a uns preus molt baixos.

Si es revisen les matèries actives rebutjades, es conclou que totes elles són matèries actives el seu ús de les quals no està autoritzat per als productors de la Unió Europea o que superen el Límite Màxim de Residus autoritzat a la UE, fet que constitueix una clara competència deslleial i un perill sanitari potencial per als consumidors.

Davant aquesta situació, les autoritats comunitàries mantenen la seva línia de passivitat absoluta. En aquest sentit, des de LA UNIÓ s’ha proposat a la Comissió Europea un augment del 50% en el control d’identitat i físic a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’interceptacions, com ara Turquia i Egipte. A més, reclama que es prolongui el període d’aquestes mesures a un any. Si durant qualsevol dels mesos d’aquest període s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització proposa el tancament de les importacions d’aquests països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superin els LMR establerts.

L’organització agrària reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus. “No sabem res de les clàusules mirall ni de cap tipus de compromís sobre la reducció de matèries actives en països tercers com es fa a la Unió Europea”, indica Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.

Peris assenyala que “les autoritats comunitàries haurien de replantejar la seva política de reducció de matèries actives sense alternatives per als agricultors per combatre plagues o malalties, mentre no siguin capaços d’obligar que els productes importats arribin en les mateixes condicions. Si determinades substàncies o productes fitosanitaris són dolents aquí per als consumidors, també haurien de ser-ho els que ens arriben amb els productes importats”.

LA UNIÓ insisteix que els productes importats compleixin els mateixos estàndards de producció que els que es demanen als agricultors europeus. “Nosaltres realitzem veritables esforços en la reducció de l’ús de pesticides que ens han provocat més dificultats per controlar les plagues i majors costos productius que hem d’assumir, mentre els productes importats entren sense respectar els estàndards productius que ens exigeixen les autoritats de la Comissió Europea”, conclou el secretari general de LA UNIÓ.