La Conselleria impulsa un catàleg per a geolocalitzar, estudiar i conservar prop de 4.000 oliveres mil·lenàries i singulars de la Comunitat Valenciana
El projecte comença en el nord de Castelló, on es concentra la major riquesa d’estos arbres monumentals que continuen produint oli d’oliva verge extra d’alt valor afegit
El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha reivindicat les oliveres mil·lenàries de Castelló com “un patrimoni viu, un símbol d’identitat i un motor de futur per al món rural”. Així ho ha assenyalat en el Museu de l’Oli de La Jana durant la presentació de l’estudi impulsat per la Generalitat sobre les oliveres mil·lenàries i singulars de la Comunitat Valenciana, amb l’assistència d’alcaldes de la comarca i representants de cooperatives.
Barrachina ha destacat que “estos arbres són paisatge, història, agricultura, producte, renda per als agricultors i una de les millors cartes de presentació de l’interior de Castelló”.
Per això, la Generalitat posarà en marxa un catàleg d’oliveres mil·lenàries i singulars per a geolocalitzar, estudiar i conservar prop de 4.000 exemplars en la Comunitat Valenciana. Els treballs començaran a les comarques del nord de Castelló, on es concentra la major riquesa d’estos arbres, especialment al Baix Maestrat, la Plana Alta, l’Alt Maestrat i l’Alt Palància.
Segons les dades inicials, s’han detectat 2.826 oliveres mil·lenàries i singulars en 35 municipis de Castelló, 182 en 30 municipis d’Alacant i 23 en 14 municipis de València.
“Volem identificar este patrimoni, protegir-lo i posar-lo en valor. Parlem d’oliveres que han passat de generació en generació, que han sobreviscut durant segles i que hui continuen produint un oli únic”, ha afirmat.
Un patrimoni agrícola i cultural
Barrachina ha recordat que la major concentració mundial d’oliveres mil·lenàries es troba en el Territori Sénia, una zona que abasta municipis de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó, on hi ha 6.358 oliveres inventariades amb més de 3,5 metres de perímetre de tronc.
Molts d’estos exemplars van ser plantats en època romana i alguns superen els mil anys d’antiguitat. En el cas de Castelló, la varietat Farga té un pes essencial, per la seua longevitat, resistència i vinculació amb este paisatge agrícola.
Barrachina ha subratllat que d’estos arbres s’obté un oli d’oliva verge extra de producció limitada i elevat valor afegit, la comercialització del qual contribuïx a generar rendes per als agricultors i a mantindre vives les explotacions tradicionals.
Treball de camp i geolocalització
El catàleg s’elaborarà mitjançant un treball tècnic de camp, amb una metodologia homogènia per a identificar, mesurar, descriure i georeferenciar els exemplars. L’execució es realitzarà mitjançant assistència tècnica amb personal de VAERSA i estarà coordinada per la secció de promoció comarcal de la Direcció Territorial de Castelló. A més, es comptarà amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic Valencià, que ha posat a punt una aplicació en QGIS amb les dades disponibles del catàleg d’arbres monumentals i altres registres municipals.
El treball inclourà la geolocalització de l’exemplar, la caracterització morfològica, l’avaluació de l’estat biològic, l’anàlisi de l’entorn i el registre gràfic i documental.
“L’objectiu és disposar d’informació precisa, útil i accessible per a conservar millor estos arbres i perquè ajuntaments, agricultors i entitats puguen participar en la seua protecció”, ha conclòs Barrachina.
Informació i foto: Generalitat Valenciana.
