alto palancia agua

ESCAL UGS ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra la decisió del Govern que posa fi a la hibernació de les instal·lacions de l'emmagatzematge subterrani Castor

castor plataformes

Ser Comunitat Valenciana.-

ESCAL UGS ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra la decisió del Govern, adoptada en el Consell de Ministres del 31 d'octubre, que posa fi a la hibernació de les instal·lacions de l'emmagatzematge subterrani Castor, enfront de les costes de Vinaròs (Castelló).  

El recurs ha sigut admés a tràmit el 23 de desembre, una data a partir de la qual el Govern i qui tinga interés legítim pot personar-se en el recurs, segons informa el Boletín Oficial del Estado (BOE).
Al gener de 2019, el Govern va anunciar la seua intenció de segellar i desmantellar de manera definitiva el magatzem, un fet que es va materialitzar el mes d'octubre passat quan a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica ordenara a ENAGÁS el tancament "definitiu" de Castor una vegada que va analitzar que ja "no pot servir" al sistema gasístico espanyol, de manera que es va acordar el desmantellament, segellament i abandó definitiu dels pous.
La vicepresidenta del Govern en funcions, Carmen Calvo, va defensar que amb el desmantellament s'evitarà el cost de manteniment i quedarà tancat "per a més seguretat".
L'acord del Consell de Ministres habilitava al Ministeri per a la Transició Ecològica per a donar les instruccions necessàries per a complir amb l'acord de segellament i abandó dels pous i per a ordenar les fases successives del desmantellament, al no ser "ni viable ni necessari a la vista dels consums actuals i el futur del gas natural" a Espanya. D'aqueixa manera, l'Executiu considera que mantindre les instal·lacions només serviria per a ajornar l'abandó definitiu i prolongaria els costos de vigilància i manteniment.
El Reial decret llei 13/2014, de 3 d'octubre, va acordar la hibernació de l'emmagatzematge després d'una sèrie d'esdeveniments sísmics que havien portat a la suspensió temporal de l'operació d'emmagatzematge el 26 de setembre de 2013.
El decret va assignar l'administració de les instal·lacions a Enagás i va prescriure que, abans de prendre la decisió de posar fi a la hibernació, havien de dur-se a terme nous informes tècnics. Enagás va executar la hibernació en condicions de seguretat i va encarregar un estudi de geologia estructural, sismologia i geomecánica a professionals del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat d'Harvard.
Aquest estudi va concloure que, en cas de reprendre's les operacions d'emmagatzematge, podrien produir-se terratrémols de magnitud significativament major que els que van motivar la decisió d'hibernar les instal·lacions, un risc que converteix en inviable aprofitar les instal·lacions en una nova concessió d'emmagatzematge.
En l'actualitat, dels 13 pous de l'emmagatzematge es troben segellats de manera temporal, des del mes d'abril de 2016, mitjançant dos taps mecànics col·locats a diferents profunditats. La vida útil d'aquests dispositius, estimada entre dos i quatre anys, està a punt de completar-se. Des de la data de la seua instal·lació, es realitzen controls periòdics per a certificar que les instal·lacions estan hibernades de manera segura.

20181102 camideConquesta 945x222

ash

Escolta'ns

 

 

drcas1u2

Utilitzem cookies propies i de tercers per a millorar l'experiencia de navegació. Si segueix navegant entenem que accepta el seu us. Més informació